Suposo que és d'aquest tipus de coses de les quals no estàs a l'aguait si no venen uns alumnes de 1r de Batxillerat i te les posen davant dels nassos. Les valoracions que faig normalment de la publicitat acostumen a ser negatives per moltes raons que potser serien massa llargues d'exposar aquí i ara, però de tant en tant se li ha de reconèixer que és un poderós instrument de difusió de continguts quan camina de la mà de l'originalitat. I per tant, sentim la necessitat de treure'ns el barret quan s'aconsegueix transmetre un missatge més o menys significatiu amb recursos visuals potents. D'acord, potser només és una banalització o superficialització de la qüestió del canvi climàtic, però acostumats a tantes trampes i enganys publicitaris, a tants tòpics i perversions de les relacions humanes amb vistes als propòsits més pura i simplement comercials, no deixa d'agrair-se veure de tant en tant una cosa així. Ni que sigui per no perdre l'esperança en el potencial creatiu de l'ésser humà.
Un blog sobre la meva passió per la lectura i d'altres coses que m'agraden, m'interessen o, en determinats moments, em criden l'atenció. El títol és per aquell personatge que vivia a l'ombra dels grans herois, quan encara tenia tantes coses per aprendre.
"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin
08 d’agost 2011
03 d’agost 2011
Escala pentatònica
Bobby McFerrin ens parla del poder del cervell humà (i ens fa passar una bona estona pel mateix preu).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)