Aquesta novel·la de l'autor xinès exiliat a França Dai Sijie es va publicar per primer cop, en francès, l'any 2000. El relat té un fort contingut autobiogràfic, en tant que Dai, com els protagonistes de la novel·la, va ser víctima de la revolució cultural del règim maoista durant els anys seixanta i setanta, en ser enviat quan era adolescent a reeducar-se a un poblet de les muntanyes. El govern perseguia qualsevol element de la societat que fos considerat burgès o contrarevolucionari, i posava sota sospita els professionals liberals, com els metges o els artistes, que d'entrada es consideraven culpables de tenir inclinacions prooccidentals. La reeducació segons el sistema maoista es basava en el treball agrícola a poblets rurals en unes condicions de vida extremadament dures, i una part important del procés passava per separar els adolescents, un cop havien acabat l'institut, dels seus pares si aquests es consideraven males influències per als joves per aquests motius ideològics.
La novel·la ens aboca directament dins d'aquest malson per als dos protagonistes, el narrador sense nom i el seu amic Luo, els pares dels quals han estat catalogats com a "enemics del poble", la categoria més greu de dissidència. El relat ens arriba a través de la veu en primera persona del jove protagonista, que a estones es revela com a poc més que l'acompanyant i espectador de les aventures i desventures de Luo, el seu company de captiveri. Fins i tot de bon principi el protagonista ens explica la humiliació pública del pare de Luo, però no aporta gaire informació sobre la seva pròpia família. Més atrevit i experimentat que el narrador, Luo es transforma en el protagonista de les aventures d'ambdós amics, que giraran al voltant del seu pas a l'edat adulta i les decisions doloroses que comportarà en un context tan precari. Quan tots dos s'enamorin de la mateixa noia, la filla del sastre local, serà Luo qui farà el primer pas i iniciarà una relació amorosa amb ella. Gran part de la narració es basa en aventures episòdiques, amb un cert to picaresc, en què ambdós protagonistes han d'acomplir algun tipus de tasca que se'ls exigeix a canvi d'obtenir algun privilegi en l'àmbit laboral o per tal d'aconseguir fer-se amb el tresor local: una maleta de llibres clàssics propietat d'un altre company de reeducació.
Així doncs, un cop accedeixin a aquesta font de lectures clandestines, els seus horitzons s'obriran i assistirem a una reeducació d'un altre tipus: mentre que el contacte amb la cultura occidental tindrà conseqüències ben diferents a les vides dels dos amics, Luo aprofitarà les lectures per educar la seva xicota, la petita modista, en els valors refinats i sofisticats que troba als personatges femenins dels llibres de Balzac i Flaubert. Tanmateix, aquest relat de descobriments i aventures adolescents va descobrint la seva profunditat a mesura que avança: la novel·la defuig tots els tòpics que podríem esperar dels relats de creixement, i s'esforça a introduir-nos dins dels punts de vista dels protagonistes per encegar-nos a una imatge de conjunt més àmplia que, al capdavall, a ells també se'ls escapa. El projecte educatiu que Luo emprèn sobre la seva estimada acaba d'una forma que no havia previst, precisament perquè intenta circumscriure-la en un model literari imaginari i es nega a observar-la com a persona real. Igual que passa amb les pel·lícules que els protagonistes recreen per als habitants del poble, en Luo es perd a si mateix quan comença a observar-se com a heroi de la seva pròpia història. L'aventura de creixement del narrador serà un punt més subtil: des de la seva innocència o manca d'experiència inicials, adquirirà un pragmatisme que no sabia que tenia, però alhora serà capaç de salvaguardar les seves millors qualitats, l'empatia i la sensibilitat.
Es tracta d'una novel·la molt curiosa i que fa de bon llegir en la seva brevetat: arrenca aparentment com un relat convencional, però a mesura que avança va prenent tangents inesperades i de vegades sorprèn amb canvis abruptes de tècnica, com per exemple en un moment determinat en què una mateixa escena se'ns descriu a través de la perspectiva de tres personatges diferents, o episodis que se'ns narren de forma naturalista però que acaben adquirint un cert to absurd o fins i tot oníric. És una lectura interessant perquè mostra el xoc de cultures entre els habitants del camp i els de la ciutat, però en cap moment ens les presenta definitivament com a contrast entre orient i occident. Seria simplista llegir el desenllaç com a crítica a la cultura occidental, o pretendre veure-hi una lloança per part de l'autor al sistema de persecució ideològica a què s'enfronten els protagonistes. Més aviat el que hi passa és que dos adolescents perduts interpreten els clàssics occidentals sense gaire encert ni guiatge, en un context de persecució totalitària que, en alguns passatges del llibre, adquireix unes dimensions quasi distòpiques. Si alguna cosa en treu el narrador, de les lectures occidentals que adquireix, és un sentit creixent de la individualitat en un context en què no se li permet pensar en aquests termes.
Sinopsi: A principis dels anys setanta, dos joves de la província de Sechuan són enviats a l'interior, a un poble de muntanya, per ser reeducats en els valors del règim maoista, ja que els seus pares han estat assenyalats com a enemics del poble. El narrador es veu arrossegat a les aventures amoroses del seu amic Luo, que inicia una relació amb la filla del sastre del poble, mentre tots tres descobreixen la passió per la lectura clandestina a través d'una maleta de llibres clàssics que aconseguiran després de diverses aventures. Tanmateix, cadascun d'ells trobarà en aquestes lectures significats i interpretacions diferents.
M'agrada: Ha estat una sorpresa en positiu, especialment a la llum de l'evolució de la narració des d'un inici un punt tòpic i previsible fins a un final que subverteix totalment aquestes expectatives, i que crea una subjectivitat concreta per a la protagonista femenina, ocultada de la narració i simplificada per part del narrador masculí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada