Aquesta premiada novel·la de l'autora britànica Rose Tremain es va publicar el 2016 i ha rebut grans elogis i premis al món anglòfon. És una lectura totalment recomanable. La novel·la ens presenta un relat complex sobre dues famílies que s'estén al llarg de dècades, però que se'ns presenta a través dels moments decisius de les seves vides, les implicacions dels quals deixaran marcats els seus membres pels anys que vindran. Els personatges es fan completament humans en tot moment, i la història vibra amb les conseqüències, sovint imprevistes, de les decisions que prenen a cada pas.
Ara bé, potser l'aspecte més elaborat de la novel·la és la seva estructura, en forma de tres moviments que cobreixen tres etapes diferents de les vides dels personatges. La primera part se situa a finals dels anys 40 i ens presenta els dos protagonistes quan són nens. Gustav Perle és un infant de cinc anys que viu amb la seva mare en una petita ciutat de províncies de Suïssa. A l'escola es fa amic d'Anton Zwiebel, que acaba d'arribar al poble. Aviat sorgeix una amistat que perdurarà fins a l'edat adulta. Anton pertany a una família jueva acomodada. La mare de Gustav, però, passa penúries econòmiques i culpa els jueus de la mort del senyor Perle. Gustav és educat en els valors del nacionalisme suís, basats en la mesura i el control de les emocions, indispensables aparentment per tal de mantenir la preuada neutralitat del país. Tanmateix, mentre l'amistat de Gustav i Anton es va desenvolupant a través dels obstacles polítics i de classe que els assetgen, ens adonem com aquesta neutralitat no és res més que un altre ideal que topa amb la realitat més crua.
La segona part ens situa deu anys enrere, durant la segona guerra mundial, i ens explica la història dels pares de Gustav. El senyor Perle, un ajudant de policia, posa la seva carrera en risc falsificant els permisos d'entrada dels refugiats jueus temps després del tancament de fronteres. L'abril de 1938, poc després de l'Anschluss, Suïssa se n'adona que s'haurà de plegar als desitjos dels nazis si vol mantenir la seva integritat territorial, així que la seva neutralitat es carrega de matisos. No serà fins dècades després, als anys noranta, que es descobriran els ingents beneficis que els bancs suïssos van fer a partir de l'extermini dels jueus als territoris dominats per l'Alemanya de Hitler.
La tercera part ens situa al tombant del segle vint-i-u, amb Anton i Gustav ja adults, però amb la seva relació d'amistat encara pendent entre tots dos, com un assumpte que cap dels dos encara no ha resolt totalment. Anton ha renunciat a la carrera com a concertista de piano que els seus pares li auguraven, a causa del seu pànic escènic. Els seus rampells i les seves ansietats segueixen dominant la seva vida. Gustav s'ha transformat en un individu complaent i absolutament abnegat que es dedica, tan sols, a satisfer els desitjos dels altres. El passat ha deixat enigmes oberts, però, que Gustav encara ha de resoldre. La novel·la no tan sols respon a aquesta estructura musical perquè estigui dividida en tres parts: dins la narració, els temes també hi apareixen i desapareixen rítmicament, com en una composició musical complexa i estudiada. L'homosexualitat, la incapacitat de recuperar el temps passat, la impossibilitat de fer encaixar el desig i la realitat, el precari equilibri entre el deure i la lleialtat són motius que es van repetint i, que cada cop que reapareixen, es fan familiars com a temes ja escoltats prèviament.
Finalment, la novel·la sencera es basteix al voltant d'una evidència que no es fa explícita ben bé fins al seu desenllaç, i per això val la pena esperar fins al final al llarg de les múltiples anades i vingudes de la trama, a moments un punt excessives. Un autor amb menys habilitat hagués fet naufragar la trama en aquesta varietat de detalls, però Rose Tremain manté una direcció fixa al llarg de tota la novel·la i fins i tot les sorpreses que reserva dins la trama acaben encaixant de formes altament suggestives dins la imatge de conjunt. Tot i que el desenllaç mateix és el que més ha dividit els lectors, a mi m'ha semblant una culminació adient i satisfactòria a un relat amarg i desolador sobre els paranys que presenten, a la vida de cadascú, les decisions preses i les opcions rebutjades.
Sinopsi: A la primera part de la història, ens situem a la ciutat fictícia de Matzlingen l'any 1948. Gustav Perle i Anton Zwiebel, dos infants de sis anys, es coneixen a l'escola i inicien una amistat basada en el suport incondicional de Gustav envers l'inconstant Anton. La mare de Gustav veu l'amistat amb recel perquè culpa els jueus de la mort del seu marit. A la vegada, les barreres de classe també s'interposen entre ells: els pare d'Anton és banquer mentre que la mare de Gustav sobreviu com pot a base de petites feines. La segona part ens porta deu anys enrere per explicar-nos com es van conèixer els pares de Gustav i les decisions i circumstàncies que van portar els Perle al moment present. La tercera part de la novel·la ens porta a principis dels anys noranta, en què Gustav es disposa a investigar sobre el passat de la seva família i Anton passa per la seva crisi nerviosa més greu.
M'agrada: És una novel·la tan ben construïda que es llegeix amb la tensió de voler saber sempre què passarà a continuació. A mi personalment, el desenllaç m'ha semblat un dels punts més forts de la novel·la, que acaba lligant caps solts de formes completament inesperades.
No m'agrada: Sí que és cert que a la vista de l'inici i el final de la novel·la alguns episodis pel mig de la narració es fan un punt massa enrevessats i li resten plausibilitat a la trama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada