El retorn de Sherlock Holmes (#171)

. . . he d'admetre, Watson, que té una habilitat per a la selecció que compensa gran part del que deploro en els seus relats. El seu costum fatal de mirar les coses des del punt de vista narratiu en comptes del científic ha arruïnat el que podria haver estat una sèrie instructiva, fins i tot clàssica, de demostracions. Vostè destrossa una obra de màxima finesa i delicadesa per entretenir-se en detalls sensacionalistes que exciten, però no instrueixen de cap manera, els lectors. 

Doncs sí, ha tornat. Els tretze relats curts que ocupen El retorn de Sherlock Holmes van ser publicats per primer cop a la revista Strand durant els anys 1903 i 1904. Arthur Conan Doyle ressuscita el seu cèlebre personatge d'entre els morts per plaure el seu públic i, a la vegada, obtenir el benefici econòmic que li reporten les publicacions seriades. Una dècada després d'haver-lo llançat per un barranc amb el seu arxirival Moriarty, Doyle es treu de la màniga una història força enrevessada per tal d'explicar el retorn de Holmes a Baker Street. Com sempre, Watson esdevé el paral·lel dels lectors pel que fa a la descoberta de nova informació, i juntament amb ell, ens assabentem que Holmes no va caure pel barranc al capdavall, sinó que va fingir la seva pròpia mort per poder perseguir els darrers components de la banda criminal de Moriarty. 

Per tant, des de 1891, en què havia desaparegut, fins a 1894 en què reapareix a la consulta de Watson, Holmes ha estat viatjant per Tibet i Aràbia. De fet, l'únic que estava assabentat de les activitats de Holmes durant aquest temps era el seu germà Mycroft, i entre tots dos van mantenir Watson i el públic en general en la ignorància per tal de salvaguardar la discreció de la missió i la plausibilitat de la desaparició de Holmes. Què li ha passat a Watson, durant aquests tres anys? De cop i volta ens assabentem com de passada que la senyora Watson ha passat a millor vida, i que el doctor segueix fent vida normal a la seva consulta. Poc temps després de la reaparició de Holmes, Watson ven la consulta i torna a traslladar-se a Baker Street amb el seu company, així que de fet ens trobem davant d'una reiniciada en tota regla. 

Els tretze relats que se'ns ofereixen aquí, així doncs, recullen casos que s'estenen des de 1894 fins a 1901, any en què el famós detectiu es retira al camp, a Sussex, per dedicar-se a l'apicultura. A partir d'aquest moment, com sabem a través de Watson en l'últim relat, Holmes s'oposa a la publicació de cap més cas, i per tant, ens trobem davant del segon comiat per part de Doyle. Però el primer que ens podríem preguntar és quina diferència hi ha entre aquest volum de relats curts i l'anterior, Les memòries, en què Doyle començava a acusar desgast i manca d'originalitat. 

D'entrada, sembla que els anys de descans li van provar, perquè aquí Doyle recupera la frescor dels primers relats de Les aventures, i d'altra banda també comença a emprar l'autoironia de forma sistemàtica: aquí, el veiem acceptant plenament el caràcter popular - per no dir directament vulgar - dels seus relats. Les expressions i manerismes dels personatges, especialment de Holmes, cada cop es fan més típiques i exagerades; els crims cada cop més violents i les seves solucions més inesperades i folletinesques. 

I potser Doyle també hagi evolucionat amb el tombant de segle? No sé si és fortuït que Holmes decideixi retirar-se de la detecció privada precisament el mateix any que mor la reina Victòria. Tres dels relats es fan ressò del bike boom de la dècada de 1890, quan l'ús de la bicicleta es popularitza definitivament. També hi trobem els embolics i escàndols dels aristòcrates, la vida privada dels quals comença a fer-se habitual en els misteris que Holmes ha de resoldre. Les "indiscrecions" dels membres de l'alta societat cada cop es fan més freqüents en la majoria de relats, fins al punt que ens assabentem que hi ha persones a Londres que es guanyen la vida amb el xantatge, i que un gran nombre de senyores de l'alta societat amaguen secrets als seus sacrificats marits. És cert, el to sexista de la proposta no ha canviat en absolut, i per això Holmes i Watson sempre acaben restaurant l'statu quo d'una societat profundament classista i patriarcal.

Continguts: El retorn de Sherlock Holmes conté tretze relats. A "La casa deshabitada", Holmes reapareix després de tres anys desaparegut, i involucra Watson en la persecució del número dos de la banda de Moriarty. "El constructor de Norwood" és el cas d'un assassinat amb particulars traces de violència que es transforma en una competició entre Holmes i Lestrade. A "Els ballarins", Holmes ha de desxifrar uns missatges en clau per arribar al fons de la qüestió. "El ciclista solitari" presenta un dels arguments més absurds de tots un cop resolt el cas, però és un dels contes més intrigants. "El col·legi Priory" ens situa en l'ambient de l'escola privada i la política familiar de la noblesa. La desaparició d'un infant posa al descobert secrets inconfessables del seu pare. A "Peter el negre", Holmes fa una cura d'humilitat a Stanley Hopkins, el seu deixeble més brillant. A "Charles Augustus Milverton", un dels més originals, Holmes i Watson passen la línia de la legalitat i prenen el camí del crim, tot i que amb resultats completament inesperats. A "Els sis Napoleons" torna a aparèixer un malfactor d'aparença simiesca, i Holmes torna a guanyar Lestrade en astúcia. A "Els tres estudiants" Holmes i Watson es traslladen a una eminent ciutat universitària, i casualment se'ls presenta un misteri de robatori d'examen. "Les ulleres d'or" és un misteri força diferent dels altres, que acaba tenint ramificacions internacionals. Holmes es retroba amb Hopkins, i aquest evidentment no es mostra a l'alçada de la intel·ligència de Holmes. A "El tres-quarts desaparegut" Watson dóna detalls sobre l'addicció de Holmes a la cocaïna per primera vegada des de l'inici de la sèrie. Aquí Holmes i Watson viatgen a Cambridge per resoldre un misteri a la lliga universitària de rugby. "L'aventura d'Abbey Grange" és un relat que sembla d'Agatha Christie. Holmes hi veu a través d'una cortina de fum parada per tal d'ocultar un assassinat, i finalment es pren la justícia per la seva mà. Finalment, a "La segona taca" l'ombra de la primera guerra mundial torna a planar sobre el conjunt. Holmes rep un encàrrec per part del primer ministre britànic per tal de recuperar un document robat que pot posar en perill l'equilibri colonial de les potències europees.

M'agrada: Representa, realment, el retorn de Sherlock Holmes, en tant que Doyle recupera part del to i de l'estil de Les Aventures, i també troba formes noves de fer els relats originals.