"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

25 d’ag. 2017

La gravetat dels objectes

Aquest és un vídeo divertimento del Nerdwriter (Evan Puschak) sobre la trilogia de El Senyor dels Anells de Peter Jackson, que és una obra mestra de l'adaptació cinematogràfica. (Visiteu el seu canal de Youtube si voleu veure els seus brillants video-essays sobre cinema, política i comunicació, entre d'altres temes). 



Fa uns quants anys vaig llegir un article a El Señor de los Anillos y la Filosofía que llegia l'obra des de perspectives freudianes, equiparant l'anell únic i la noció freudiana de fetitxe, en tant que l'anell de poder mediatitza les relacions dels personatges entre ells i cap d'ells no pot ser autènticament lliure per estimar fins que aquest objecte no ha estat destruït. Aquesta lectura em va venir al cap en veure The gravity of objects, ja que sembla que Peter Jackson entengués aquesta premissa, encara que fos inconscientment, i carregués cada objecte present a l'escena d'una gravitas simbòlica pròpia, un bagatge de significats, connexions, i connotacions, no sempre malignes, que lliguen els personatges entre ells i a un conjunt més gran que ells. 

Aquest ús dels objectes a escena, per tant, no és només ostentació gratuïta d'un equip de producció que cuida el disseny gràfic de l'obra com si fos un personatge més, sinó a la vegada una forma extraordinàriament econòmica i sòbria de comunicar informació als espectadors. I cal tenir la imaginació força esmolada per arribar a solucions tan brillants. Els objectes no sols tenen una presència pròpia, sinó que també ens revelen informació crucial sobre els personatges i sobre l'argument. Em venen al cap uns quants exemples d'aquest ús:

  • l'arc narratiu de l'arbre blanc de Gondor (deliciosament diferent al del llibre, i no sé amb quina de les dues versions em quedaria si hagués d'escollir); 
  • la imatge del coll nafrat de Frodo per on li passa la cadena d'on penja l'Anell; 
  • Éomer deixa als peus del seu rei un casc d'uruk-hai amb la mà blanca pintada; 
  • a Rivendell, les diferents actituds i posicions de Boromir i Aragorn se'ns introdueixen a través de la seva interacció amb les restes de l'espasa Narsil. 

I podria pensar en més exemples. A detalls com aquests amb refereixo quan l'anomeno una obra mestra de l'adaptació cinematogràfica. Tant de bo haguessin conservat ni que fos un residu d'aquest plantejament creatiu a l'hora de fer les pel·lícules de El Hobbit. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada