Where is the helm and the hauberk, and the bright hair blowing?
Where is the hand on the harpstring, and the red fire glowing?
Where is the spring and the harvest and the tall corn growing?
They have passed like rain on the mountain, like a wind in the meadow;
The days have gone down in the West behind the hills into shadow.
Who shall gather the smoke of the deadwood burning,
Or behold the flowing years from the Sea returning?
J. R. R. Tolkien, The Two Towers
On són ara el cavall i el seu genet? On és el corn que sonava?
On són l'elm i l'ausberg, i la clara cabellera que voleiava?
On són la mà pinçant l'arpa, i el foc roig que cremava?
On són la primavera i la collita i el blat alt que creixia?
Han passat com la pluja a la muntanya, com una ventada a la prada;
Els dies s'han post a l'oest, rere els turons, dins les ombres.
Qui aplegarà el fum de la llenya morta que cremi?
Qui esguardarà els anys esvaïts que des de la Mar retornin?
Qui esguardarà els anys esvaïts que des de la Mar retornin?
J. R. R. Tolkien, Les dues torres (la traducció és meva)
Avui 25 de març, Dia Internacional de Llegir Tolkien (Tolkien Reading Day), llegeixo un dels poemes més senzills i suggestius que apareixen a El Senyors dels Anells. Enguany, la Tolkien Society dedica la jornada a la "poesia i la cançó dins l'obra de Tolkien". En aquest poema, referit al record d'Eorl el Jove, Tolkien recicla un motiu d'un poema anglosaxó del segle deu, i l'integra al seu univers, com sempre, sense forçar les seves fonts d'inspiració. A la vegada, retorna al motiu de l'Ubi sunt, estenent el lament a la pèrdua d'una edat d'or estimada i esvaïda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada