Ariadna et va conduir

Ariadna et va conduir, fa molts anys, durant mitja hora, a través d'un singular però senzill laberint. Et precedia, i donaves un tomb, enmig de veus i figures estrafolàries. Podies seure, si et marejaves, en un racó plàcid, triat pel teu compte. No havies de topar amb el Minotaure. El laberint era intrascendental, sense perill, per a turistes. Quan te'n cansaves, Ariadna acudia, sol·lícita, i et mostrava, amb molta pau, el punt de partença. Si t'endevinava, però, agosarat, et deixava, benèvola -sense ella t'hauries perdut-, la il·lusió de la descoberta del pas de sortida. Ariadna era discreta, a penes parlava, insinuava amb un gest suau la seva guia. Ariadna era mòdica, i jo t'advertia de com l'havies de retribuir: calia convidar-la en plegar de la feina al te i a ballar. Si s'agradava de tu -Ariadna era romàntica, educada a Alemanya- corresponies als sentiments de l'afectuosa noia, t'era lícit de recordar que Naxos sempre quedava molt a prop. La bella dormidora es planyia, en despertar, del silenci, però aviat es consolava: ran de la costa Dionís recollia el destí d'Ariadna. Després varen venir tanmateix temps difícils, i aquell destí es va espatllar, i també el meu, i potser el de tots nosaltres. 

Salvador Espriu, Ariadna al laberint grotesc

Donem la benvinguda a l'any Espriu.
Ens mantindrem fidels.

Arianne led your way, long time ago, for half an hour, through a singular, but easy, maze. She walked ahead of you, and you strolled around, among bizarre voices and shapes. You were free to sit down, if you felt dizzy, in a quiet corner, chosen on your own. You didn't need to stumble on the Minotaur. The maze was trivial, not dangerous, meant for tourists. When you grew tired, Arianne appeared, and obligingly showed you the starting point, so peacefully. If she guessed, though, that you felt bold, she benevolently conceded you (without her, you would have been lost) the illusion of discovering the way out. Arianne was discreet; she hardly spoke; she insinuated her guidance with a soft gesture. Arianne was moderate; and I gave you some advice on how to reward her: you had to take her, after work, to dance and buy her a cup of tea. If she liked you (Arianne was romantic, educated in Germany), and you reciprocated the affectionate girl's feelings, you were allowed to remember that Naxos was not very far away. Waking up, the sleeping beauty grieved over the silence, but shortly afterwards she was reassured: on the shore, Dionysus picked up Arianne's destiny. Later on, hard times came, though, and that destiny was wrecked, as well as mine, and maybe that of us all. 

Salvador Espriu, Ariadna al laberint grotesc

Rèquiem per Detroit

Una història en certa manera esgarrifosa, però molt interessant, que va ser emesa ahir per la nit al programa de TV3 Sense Ficció. El documental, dirigit per Julien Temple, és produït per la BBC, per tant, després d'una setmana deixarà de veure's per aquest enllaç. És interessant i molt informatiu per la part que toca la història social d'una part dels Estats Units: de seu mundial de la indústria de l'automòbil a ciutat-espectre. Bàsicament, quan el somni americà col·lapsa i toca despertar-se. Per cert, a YouTube hi ha vídeos interessants sobre l'abandonament físic dels edificis de Detroit. A baix n'insereixo un perquè us feu a la idea. De totes formes, el que aporta el documental britànic és informació sobre tot històrica i socio-cultural. Molt curiosa també la història de la segregació racial en aquesta ciutat obrera, i les petites pinzellades sobre la personalitat de Henry Ford. 

http://www.tv3.cat/videos/4421235/Requiem-per-Detroit

Haikus to the souls

My sister, who is very nice, took on such a weird task as translating my "Haikus to the souls" from Catalan into English. As I got so happy with the results, which are so close in form and sense to the original intention, I publish them here on a post of their own: 

#1

Breath within the silence,

and sun among the mist: 

life and death. 

#2 

Remembrances,

like migratory birds: 

dwelling in the past. 

#3 

At the propitious time,

offerings take place: 

incense and rain. 

Abans del diluvi

Fa més de 4.000 anys, neixen al voltant de les valls del Tigris i l'Eufrates dues realitats que revolucionaran la civilització humana: l'escriptura i la ciutat. I amb elles, tots els productes de la cultura que normalment hi associem: una mitologia, uns sistemes de planificació territorial i de comptabilitat, una arquitectura i un art,  uns sistemes de comunicació i de comerç, una religió i unes estructures de poder. Això és el que ens mostra l'exposició gratuïta Abans del diluvi, que s'estarà al Caixafòrum fins al 24 de febrer: una sèrie de tresors arqueològics de les civilitzacions de Sumer i Accad, juntament amb una explicació, molt exhaustiva en documentació i materials, dels procediments arqueològics que es van fer servir als anys 20 i 30 en l'excavació, estudi i interpretació d'aquests vestigis. La divisió de les restes arqueològiques exposades en eixos temàtics i la seva àmplia contextualització fan que el visitant pugui treure el màxim profit de la visita: des del mite de la ciutat originària, passant per la construcció dels temples i edificis de les primeres ciutats, a tots aquells costums quotidians, la majoria de vegades relatats a través de mites, que basteixen la civilització humana en els seus inicis.

Salvatge és la mort, segadora de la humanitat.

Per quant de temps construïm cases?

Per quant de temps ens comprometem?

Poema de Gilgamesh, X, VI, 17-18

Gilgamesh, l'heroi que combatia els mals còsmics perquè li feia por la mort.