Aquí em vaig saltar unes quantes convencions de l'art del haiku. Ni l'estat mental en què el vaig composar era l'adequat ni he remès a cap element físic, natural o concret. Potser va ser només suggestió, o que vaig sacrificar la concreció pel poder de les metàfores. Sigui com sigui, això és el que en va sortir, primer en català i, després, traduït al castellà:
Catàleg d'enyors,
l'esperança sempre oberta:
mapa d'incerteses.
Nostalgias varias,
mapa de incertidumbres
y una esperanza.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada