i les arrels que mai no arrencaràs.
Però aquest és el preu del que és profund.
Cavar és religiós.
És una forma de bondat.
Cavar de nit. Després agenollar-se
i aixecar els ulls a les estrelles
sabent que cal buscar-ho tot a terra:
com construir una casa, com escriure un poema.
I fins i tot des d'on tornar a estimar
en aquest temporal de la memòria.
Joan Margarit, Des d'on tornar a estimar (2015)
Llegiu (o escolteu recitats pel poeta mateix) aquest i altres poemes de Joan Margarit a la seva pàgina web:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada