"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

8 de set. 2017

La plenitud de la senyoreta Brodie (#145)

I miss Brodie, asseguda al costat de la finestra de l'Hotel Braid Hills amb la Sandy, havia dit: "Em pregunto si no va ser la Mary Macgregor, que em va trair? Potser hauria d'haver estat més amable amb ella."

Hi ha un passatge d'aquesta novel·la en què la protagonista, Sandy, admira l'"economia del mètode" com a qualitat artística. Aquesta és una de les múltiples referències que travessen el text i li afegeixen nivells de profunditat -costaria comptar-les i explicar-les totes exhaustivament-, però a la vegada apunta en la direcció del mètode de la mateixa Muriel Spark (1918-2006). El seu punt més fort és la capacitat de condensar tanta informació en tan poques pàgines, i d'utilitzar tan sols la paraula justa, suggerint sempre un doble sentit que es troba rere el que diuen o pensen els personatges i que s'ha d'interpretar a la llum dels fets i de les successives revelacions que l'argument de la novel·la va oferint, com si hi hagués una dissociació bàsica entre el que els personatges diuen, el que pensen i el que fan. 

L'acció té lloc a la ciutat d'Edimburg als anys 30. A l'escola per a noies Marcia Blaine, la senyoreta Jean Brodie selecciona d'entre les seves alumnes una colla a qui farà partícips de les seves confidències. La duplicitat és un dels temes principals que dominen en la història, ja que miss Brodie és un misteri tan gran per als lectors com per als personatges mateixos. Es podria interpretar com un personatge tràgic en el sentit clàssic, potser, no tant per cap grandesa o qualitat heroica (és més aviat petita i mesquina, i possiblement una dona del seu temps més que cap altra cosa), sinó més aviat per la seva ceguesa intrínseca, la seva manca de visió, que porta en si mateixa la gènesi de la seva caiguda. 

La novel·la té a veure amb un concepte d'educació també, i potser en aquest sentit la mesquinesa de la senyoreta Brodie és tràgica perquè no és del tot responsabilitat seva. A Edimburg als anys 30, com a tants altres llocs, l'educació rebuda pels nois i la rebuda per les noies contrasta explícitament. Les qualitats que miss Brodie prova d'extreure de les seves alumnes tenen més aviat a veure amb ocupar el lloc que la societat demana a les dones a l'àmbit domèstic, i tot i així es presenta amb una grandiloqüència i una solemnitat completament dissonants. A la vegada, una de les ambigüitats centrals de la novel·la és el paper educatiu que miss Brodie juga respecte a les seves alumnes: ella defensa que està ajudant a desenvolupar la seva individualitat. A mesura que avança l'argument, però, es va fent cada cop més clar fins a quin punt les està manipulant per tal de viure la seva vida a través d'elles. I en aquest sentit, tot dependrà de fins a quin punt les noies siguin conscients d'aquest joc de manipulació, i s'hi adaptin o s'hi rebel·lin. 

L'argument gira al voltant del despertar de les alumnes al sexe en una societat conservadora i repressiva; a la vegada, també gira al voltant de la "plenitud" de la senyoreta Brodie, i l'ambigua relació que estableix amb els seus dos amants (un de platònic, i un de real), de la mateixa forma com fa créixer el relat sobre el seu amor de joventut caigut a la primera guerra mundial. Un altre dels temes centrals de la novel·la, de fet, és la tensió entre el catolicisme i el calvinisme: miss Brodie assumeix una idea de la predestinació o la providència que no qüestiona en cap moment, mentre que els destins que ella pensa per a les seves protegides no és que no s'acompleixin, sinó que acaben acomplint-se per a una altra persona, a l'inrevés, o amb una implicació fosca i amagada que ella no pot preveure. És com si precisament miss Brodie, en la seva ridiculesa, tingués la capacitat de transmetre un oracle que ella mateixa és incapaç d'interpretar. En general, és una lectura complexa i absorbent, que en tota la seva brevetat no deixa d'obrir perspectives i jocs de miralls respecte als personatges i la seva forma de presentar-se, que barreja tres línies temporals diferents, així com fantasies i somnis a la vegada. És una novel·la petita que en definitiva atrapa perquè conté un món sencer.

Sinopsi: La novel·la cobreix la plenitud de miss Brodie durant els anys en què és professora de Primària d'una colla de noies en una escola d'Edimburg. Quan aquestes passin a Secundària, continuaran la seva relació amb miss Brodie fora de l'ambient educatiu, i la seva influència les marcarà de formes totalment inesperades.

M'agrada: Sobretot m'ha agradat la seva forma de temptar a base de petites intrigues i de la cronologia no lineal, que va avançant esdeveniments del futur dels protagonistes com si fossin un destí preestablert. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada