Fragments confucians

Aquesta és una selecció lliure i personal d'alguns fragments de les Analectes de Confuci (s. II dC), sens dubte una de les millors obres de la literatura universal, tot i que molt sovint desconeguda. No hi són totes les que m'agraden, ni tan sols les millors. Recomano amb tot l'entusiasme l'edició i traducció catalana d'aquesta obra a càrrec d'Antoni Prevosti. (Analectes de Confuci. Fragmenta Editorial, 2007).

"No m'afligeix que els homes no em coneguin, el que m'afligiria és no conèixer els homes." (I, 16)

"He parlat amb en Huí un dia sencer, i no replicava res, semblava estúpid. Quan s'ha retirat, m'he fixat en el seu capteniment en privat, i a fe que ho ha sabut posar tot en pràctica. No, en Huí no és pas estúpid." (II, 9)

 "Estudiar sense pensar és enganyós, pensar sense estudiar és perillós." (II, 15)

"Si jo no m'uneixo a l'ofrena, és com si no hi hagués ofrena." (III, 12)

"Quan vegis un home valuós, pensa a igualar-te amb ell. Quan vegis un home sense vàlua, aleshores examina't per dintre teu." (IV, 17)

Ji Wenzi es pensava una cosa tres vegades abans d'entrar en acció. El Mestre ho va sentir i va dir: "Amb dues vegades ja n'hi ha prou". (V, 20)

"Jo no sóc savi de naixement. Sóc un amant dels antics, un que s'afanya a cercar-los." (VII, 20)

"D'homes bons, jo no he aconseguit de veure'n cap. Aconseguir de veure'n un que tingui constància, això ja m'està bé. ¡És ben difícil tenir constància, quan de la mancança se n'ha de fer possessió, de la buidor se n'ha de fer plenitud, de les restriccions se n'ha de fer abundància!" (VII, 26)

"Estudieu com si no hi arribéssiu, igual que si tinguéssiu por de deixar-vos-ho perdre." (VIII, 17)

"Als tres exèrcits se'ls pot sostreure el general, però a un home qualsevol no se li pot sostreure la voluntat." (IX, 26)

Zilù feia posada a la Porta de Pedra. El guarda de la porta digué: "D'on vens?" Zilù digué: "De cal Kong [Confuci]." Digué: "¿Aquest no és aquell que sap que és impossible, però ell va fent?" (XIV, 38)

"Adonar-se cada dia de les mancances, no oblidar al cap d'un mes allò que ja se sap fer, es pot anomenar amor a l'estudi, senzillament." (XIX, 5)

Rutes d'Aràbia

"Tresors arqueològics del Regne d'Aràbia Saudita". Un petit apunt sobre aquesta exposició gratuïta que es pot visitar al Caixafòrum fins al 20 de febrer. En ella hi trobem una àmplia selecció de vestigis que ens parlen d'una zona de pas a través de múltiples rutes comercials i de pelegrinatge, i d'un valuós intercanvi entre cultures a la península aràbiga. Des del Neolític fins a la cristalització de l'Islam, podrem veure l'evolució no només en l'art sinó també en l'utillatge quotidià dels estrats benestants de les diverses societats que habitaren  aquesta regió des del primer mil·leni abans de Crist als primers segles de la nostra era. Les influències mesopotàmiques i egípcies i, posteriorment, les hel·lenístiques tenen un fort impacte en tot aquest procés, que ens farà replantejar de dalt a baix la forma com de vegades qualifiquem de "primitiu" un art que no ho és en absolut. Fins i tot abans d'aquestes influències, obres de més de tres mil anys d'antiguitat semblen autènticament contemporànies.
La pregunta de fons, tal vegada, és com s'autorrepresenta l'ésser humà a través dels segles. L'estela funerària ens interpel·la constantment amb la qüestió de la identitat, i el paper simbòlic que la paraula escrita juga en la inquietut per perdurar a través dels segles. Per això mateix no podem titllar de primitiu aquest art: què té de primitiu una comunitat i uns individus que es preocupen per la seva identitat a través del temps?

Finalment, la selecció d'art islàmic representa un punt i a part en l'exposició, destacant especialment (al meu parer) la sala d'alcorans. De nou l'escriptura pren el protagonisme en una exposició principalment d'art plàstic. Una experiència del tot recomanable. 

Si voleu més informació sobre l'exposició cliqueu aquí: 

http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumbarcelona/rutasdearabia_ca.html