Algun geni de la metafísica treballava per a Renfe i va escriure aquest rètol. No és exactament una paradoxa, sinó més aviat un bucle d'aquells que es formen quan et mires entre dos miralls. També és cert que l'infinitiu en català no s'utilitza com a imperatiu, però només si l'acceptem com a llicència poètica podrem arribar a copsar el dilema existencial de la cursa infinita contra el vidre.
Hahahaha.... Que gran...
ResponEliminaSuposo que això contribueix a garantir la seguretat al tren. Ningú no vol un boig passejant-se pel vagó amb un martell trencavidres... com a mínim posem-hi certes dificultats d'accés.
Gràcies pel post!