Un blog sobre la meva passió per la lectura i d'altres coses que m'agraden, m'interessen o, en determinats moments, em criden l'atenció. El títol és per aquell personatge que vivia a l'ombra dels grans herois, quan encara tenia tantes coses per aprendre.
"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin
24 de desembre 2012
20 de desembre 2012
Winter Lady
Beck interpreta una de les primeres cançons de Leonard Cohen. Espero que us agradi.
Bones festes a tothom!
13 de desembre 2012
La força del grup
Una història sorprenent, que va tenir lloc a Holanda el 2006, i és explicada al llibre de Frans de Waal La edad de la empatía. Si els animals no tinguessin capacitat de respondre de forma empàtica a les emocions, o d'imitar empàticament els moviments corporals dels seus congèneres, difícilment s'explicaria la resolució final d'aquesta història. Si els qui tenim al voltant cedeixen al pànic i a la desesperació, el resultat és fatal per a tot el grup. En canvi, si l'actitud és confiada i mostra que hi ha una sortida, tot el grup plegat pot aconseguir trobar-la. Frans de Waal suggereix en el llibre que els cavalls que van quedar atrapats a l'illa van respondre d'aquesta forma, per imitació empàtica, a l'actitud dels cavalls que van acudir al rescat. Un exemple que ens ajuda a desmuntar el tòpic del regne animal com un món exclusivament de depredació i supervivència del més fort.
10 de desembre 2012
05 de desembre 2012
De vivències i equilibris
El ministre de cultura s'ha plantejat el repte d'aconseguir que, a través de l'educació, tinguem una vivència equilibrada de la nostra identitat. Mai un eufemisme no havia estat tan eloqüent. I mai no s'havia rebaixat l'educació tan matusserament a un nivell tan ideològic. I mai no s'havia esclavitzat l'educació d'una forma similar al pensament totalitari (que, com ja tots sabeu, és principalment absència de pensament aplicada a la política). Bé, mai en la nostra curta democràcia, s'entén. Alumnes de Catalunya: mai no permeteu que ningú us espanyolitzi, ni que ningú us catalanitzi, ni que ningú equilibri la vostra vivència de la identitat, ni que ningú pretengui fer-vos sentir orgullosos de res. M'agradaria pensar que sou força més intel·ligents que això. La identitat és molt més complexa que besar una bandera, i el ministre de cultura demostra, a cada pas, la seva ignorància sobre el terme cultura i les seves implicacions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)