És que, ja no sé si pensar que és casualitat, però aquest haiku també el vaig escriure en un tren, tot i que aquest cop era un viatge d'anada i no de tornada, com en el cas dels dos anteriors. Al carrer feia molt de fred, i el cel estava molt negre, com si es preparés una tempesta, però de cop i volta el sol va començar a brillar una llum enlluernadora, claríssima, sobre les vies i el paisatge postapocalíptic de Rodalies del qual ja hem parlat en algun altre moment. Era tan bonic que m'hagués agradat tirar-li una foto allà mateix, però no tenia càmera i, de totes formes, el haiku ja fa el fet d'alguna forma. Aquest cop vaig escriure primer en català i la traducció al castellà és posterior.
Llum sobre la via,
ha sortit un sol d'hivern:
els arbres no es mouen.
Un sol de invierno
ilumina la vía:
árboles quietos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada