Clint Eastwood: qui ho havia de dir a l'època dels spaguetti westerns? Anys després de fer el salt a director i gràcies a la productora Malpaso, aquest personalíssim autor ens segueix oferint obres inoblidables per la humanitat dels seus relats. Després de la profunditat intimista de Mystic River, la catarsi històrica de Cartes des d'Iwo Jima i la perspectiva serena i humorística amb què, a Gran Torino, revisa els seus estereotípics papers de pistoler-justicier de western, jo vaig pensar que Eastwood se'ns acomiadava en el punt àlgid del seu geni i el seu talent. Realment vaig pensar que Gran Torino era el comiat. Gràcies a Déu que em vaig equivocar. Invictus, la seva última obra, és un grandíssim treball que ens apropa a la realitat de la Sudàfrica de després de l'apartheid, amb tots els esforços que el país en massa va haver de fer per superar les barreres i les divisions entre les víctimes i els botxins del passat. En aquest procés, va ser bàsica la tasca de Nelson Mandela (brillantment interpretat en el film per Morgan Freeman), president de la nova Sudàfrica. Tanmateix, tot això és el rerefons, que se'ns posa sobre la taula a propòsit d'un fet aparentment molt més irrellevant que les grans idees i les grans conviccions: el campionat del món de rugby celebrat a Sudàfrica l'any 1995.
Sí, Invictus es podria incloure en ple dret en aquest petit gènere que és el cinema esportiu. Perquè el fil conductor de l'obra és la participació d'un club sudafricà més aviat humil en aquest campionat. Però els Springboks no són sols un club sudafricà de rugby, sinó que representen, per a un gran sector de la població, el símbol de la dominació blanca i el record de les injustícies passades. Davant d'aquesta situació, Mandela opta per no humiliar la població blanca sinó canviar aquesta connotació simbòlica i donar a l'equip de rugby una nova significació, la d'una Sudàfrica unida. La figura del capità de l'equip, que en la pel·lícula encarna Matt Damon, moguda per la inspiradora presència de Mandela, serà un element clau per a la superació, a nivell esportiu, de tot l'equip. Relatada des d'un mosaic de personatges, perspectives, anècdotes i detalls molt diversos, aquesta pel·lícula es transforma en un emotiu relat sobre una superació esportiva que es torna reflex i metàfora del pas endavant de superació que fa tot un país. I és que això no és possible, segons Mandela, sense la capacitat de perdonar.
Invictus
William Ernest Henley
Out of the night that covers me,
Black as the Pit from pole to pole,
I thank whatever gods may be
For my unconquerable soul.
In the fell clutch of circumstance
I have not winced nor cried aloud.
Under the bludgeonings of chance,
My head is bloody, but unbowed.
Beyond this place of wrath and tears
Looms but the Horror of the shade,
And yet the menace of the years
Finds, and shall find me, unafraid.
It matters not how strait the gate,
How charged with punishments the scroll,
I am the master of my fate:
I am the captain of my soul.
