Ho voldria dir amb els meus llavis de vell

Amb sofriment he vist. Ja no recordo el mar.
Camino l'últim solc, després vindrà el desert.
Sota claríssims cels, escolto com el vent
em diu el nom guanyat, aquest meu nom: "Ningú."
Seran temps de repòs, i em decanto a mirar
per darrera vegada la llum d'un llarg ponent.
Ara, sense cap por, tot sol, m'allunyaré,
nit endins, Déu endins, per la sorra i la set.

Salvador Espriu, Les hores

I'D LIKE TO SAY IT WITH MY OLD MAN'S LIPS

In suffering, I have seen. I no longer remember the sea. 

I walk along the last furrow; later I'll reach the desert. 

Under the clearest skies, I hear how the wind

tells me the name I have achieved, my own name: "No one."

There will be a season to rest, and I lean forward, for the last time, 

to look at the light of a long sunset. 

Now, with no trace of fear, all alone, I'll go away, 

into the night, into God, through sand and thirst. 

Salvador Espriu, Les hores