Aquest recull de tres relats de l'autora texana Katherine Anne Porter (1890-1980) es va publicar originalment el 1939, i és una gran mostra del seu talent per a la narració breu. "L'antiga condició mortal", "El vi del migdia" i "Pàl·lid cavall, pàl·lid genet" són tres relats extensos, no crec que arribin a novel·les, que ens desenvolupen psicologies complexes per als seus personatges i ens tempten constantment amb algun misteri obert o ambigüitat intrínseca en la narració que els lectors hem d'acabar ponderant per resoldre'n el sentit complet. Són relats realistes, quasi costumistes en algun cas, però alhora suggereixen un rerefons gòtic o misteriós molt subtil, que tot sovint queda apuntat tan sols a través de la psicologia dels personatges i la seva relació amb el món. Per exemple, a "L'antiga condició mortal", tot i no haver-hi cap element sobrenatural, la fascinació de la Miranda per la seva tia difunta va mostrant alguns paral·lelismes entre els caràcters de totes dues. A "El vi del migdia", la confluència fortuïta de determinats personatges en el mateix escenari pot portar a decisions precipitades que, en algun moment, acaben portant el relat fins al terror psicològic; mentre que a "Pàl·lid cavall, pàl·lid genet", la narració ens endinsa al món oníric i al·lucinatori en què es veu immersa la protagonista, a les portes de la mort a causa de la grip.
Tots tres relats tenen un punt de connexió molt clar: la fascinació amb la mort i la fina línia que la separa de la realitat més quotidiana dels protagonistes. Com indica el títol, tot sovint la mort es viu com una presència ominosa, sempre constant i indestriable a la vida dels protagonistes, especialment en un context, el tombant del segle vint, en què els avenços mèdics no havien arribat al punt on són ara, els diagnòstics de certes malalties o condicions eren força indefinits, i qualsevol malaltia que avui dia ens sembla lleu i tractable podia comportar complicacions significatives i portar els pacients a un pas de la mort. En el cas de les dones en concret, el conservadorisme de la societat feia que els problemes ginecològics esdevinguessin un autèntic tabú, fins i tot entre les dones mateixes, i que visquessin la seva vida sexual amb un sentit sempre present de risc i de perill, com se'ns revela a la darrera secció de "L'antiga condició mortal". En el cas de "El vi del migdia", passa el mateix, però amb els trastorns de salut mental. A "Pàl·lid cavall, pàl·lid genet", a més a més, aquesta trobada amb el pàl·lid visitant per part de la protagonista, que es troba en un estat límit entre la vida i la mort, i que per això ens ofereix una narració inconnexa i entretallada, es dóna al mateix temps en el context de la primera guerra mundial, en què els soldats que són portats a Europa saben que es dirigeixen a una mort segura. En aquest sentit, el desenllaç, que no puc discutir en detall per no esguerrar-ne la lectura, esdevé especialment agredolç.
La primera i l'última de les narracions comparteixen la mateixa protagonista, la Miranda, que esdevé un alter ego de l'autora, ja que ambdós relats tenen una forta càrrega autobiogràfica. En ambdós, la protagonista haurà d'afrontar alguna mena de prova o ritual de pas que la portarà a una nova vida, tenint en compte les oportunitats de llibertat que el context econòmic i social de l'època ofereix a les dones. A "L'antiga condició mortal", la Miranda encara és una nena quan queda fascinada per la figura tràgica i desgraciada de la tia Amy, que va viure lliurement els seus amors per acabar morint en estranyes circumstàncies. La tia Amy és una d'aquelles beutats del sud a l'estil de l'Scarlett O'Hara, que semblen manipular els altres a través de la seva bellesa, però que al final semblen les que hi tenen més a perdre en les seves relacions amb els homes. La gràcia del relat és que se'ns construeix a través de diferents versions de la mateixa història, i som els lectors que, a través de la visió parcial que en té la Miranda, hem d'anar reconstruint una possible versió verídica dels fets.
A "Pàl·lid cavall, pàl·lid genet", en canvi, la Miranda ha aconseguit sortir de la casa familiar i es troba en una ciutat de províncies escrivint per a un diari local: en el context de la primera guerra mundial i de l'epidèmia de grip de 1918, que acaba d'arribar als Estats Units, la Miranda comença a sortir amb un soldat de permís a punt de tornar a ser mobilitzat. Els seus plans més immediats queden trastocats quan ella comença a manifestar els símptomes de la grip. El segon dels relats, "El vi del migdia", no té una connexió directa amb els altres dos, però d'altra banda també explora aquesta fina línia entre la vida i la mort, que pot aparèixer en qualsevol moment de la forma més sinistra possible per capgirar les expectatives del que els protagonistes consideren una bona vida. En aquest sentit, m'he quedat preguntant-me si l'aparició sobtada del desconegut, el senyor Hatch, no és una versió una mica més prosaica i mundana del genet pàl·lid. Aquest recull és una molt bona oportunitat de descobrir una autora no gaire coneguda fora dels Estats Units, i que està justament equiparada a les grans narradores dels estats del sud, com Eudora Welty, Carson McCullers o Flannery O'Connor. Amb un estil molt precís, que barreja la ironia distanciada cap als seus personatges i moments de revelació de la seva profunditat, que poden resultar més inesperats, els relats d'aquest recull són veritables obres mestres de la narrativa breu estatunidenca.
Sinopsi: El volum conté tres relats llargs. "L'antiga condició mortal" ens narra la fascinació que desenvolupen dues germanes d'una família acomodada de Texas, la Maria i la Miranda, per una tieta difunta que va viure la seva vida sexual i les relacions amb els homes amb llibertat dintre de les possibilitats de l'època. El seu relat misteriós se'ns va oferint a petites dosis i des de diverses perspectives, i el final tràgic d'aquest personatge estableix un contrast amb les possibilitats que se li obren a la Miranda en el moment d'accedir a la vida adulta. "El vi del migdia" ens situa en una granja al sud de Texas, on el pare de família contracta un immigrant suec acabat d'arribar al poble i amb un passat desconegut. Anys després, un desconegut que arriba al poble fa revelacions sobre el passat del suec que trastoquen totalment les vides de la família protagonista. "Pàl·lid cavall, pàl·lid genet" ens torna a posar a la pell de la Miranda, ja adulta, que ara treballa com a periodista per a un diari local en el context de la primera guerra mundial. El seu festeig amb un soldat a punt de tornar al front es veu trastocat per l'esclat de l'epidèmia de grip de 1918.
M'agrada: Tots tres relats m'han semblat molt rodons. Són de lenta construcció, però al final els desenllaços acaben fent revelacions que aporten tot un sentit definit a la imatge de conjunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada