Aquest recull de contes de l'autora alemanya Daniela Krien es va publicar en alemany per primer cop el 2014, però la seva traducció al català és força recent i, pel que sembla, no ha estat traduït encara a cap altra llengua. Són relats força curts, caracteritzats per condensar les vides dels personatges amb un gran nivell de detall però de forma molt succinta, de manera que acabem tenint un tast molt ràpid de la desfeta econòmica i social de l'Alemanya oriental després de la reunificació, i de les vides truncades i reconstruïdes que en surten, més o menys airoses. Com la mateixa autora indica al seu pròleg, en la seva totalitat són relats de perdedors a qui el sistema ha assenyalat com a culpables del seu propi fracàs i, sense cap horitzó abstracte de redempció, hauran d'afrontar el rerefons amarg dels seus fracassos amb les eines que tinguin al seu abast. Així doncs, veurem com alguns personatges trobaran una sortida per continuar endavant amb les seves vides, mentre que d'altres només podran exercir una rendició en termes absoluts.
És un llibre que se'm fa difícil valorar perquè, en conjunt, m'ha semblat força desigual. El plantejament que fa l'autora sobre les vides dels seus personatges és interessant, especialment per la càrrega social de la majoria dels relats, però pel que fa al seu valor literari, alguns m'han convençut i d'altres no. La majoria dels relats m'han semblat massa esquemàtics, i em penso que es podrien haver desenvolupat una mica més o que, a falta d'un fil conductor o un concepte potent que els portés al desenllaç, queden amb una resolució un punt massa indefinida. A més a més, hi ha una tendència de la literatura actual que em provoca una mica de desconcert i que no sé mai com encarar a l'hora de llegir: és la propensió de molts autors contemporanis a descriure amb tota mena de detalls imatges escabroses de violència contra els cossos, que suposo que pretenen causar un impacte en el lector però que a mi en general em provoquen l'efecte contrari, és a dir, que m'insensibilitzen i em mouen poc a l'emoció o a l'empatia envers les desgràcies que s'estan relatant. És potser que m'agraden més els textos que insinuen sense pressionar tant la interpretació dels lectors. Tanmateix, això no ho estic expressant com a crítica directa al saber fer literari de Daniela Krien, sinó que és una tendència més generalitzada que he trobat en moltes altres obres contemporànies de les procedències més diverses; hi incloc, per exemple, la darrera guardonada amb el premi Nobel, Han Kang.
D'altra banda, els relats més reeixits m'ho han semblat molt, i crec que l'autora excel·leix especialment a retratar les petites misèries quotidianes d'aquests personatges anònims que se'ns presenten tots com a supervivents: no només del marc polític i social més ampli en què es troben encaixats, el canvi sobtat d'un règim polític a un altre amb les conseqüències econòmiques que comporta, sinó també com a supervivents de les relacions familiars tensades, dels prejudicis de classe, i dels fracassos privats a un nivell més íntim. Per això la majoria dels relats ens presenten famílies disgregades i reconstruïdes, o en vies de reconstrucció, i personatges amb diversos graus de resiliència que han de plantejar-se com serà el seu futur a partir d'ara. Els relats tenen un to molt fosc i desolador, fins i tot els que pretenen finalitzar amb una nota més positiva, i Krien és molt bona a deixar anar detalls i notes discordants que els lectors hem d'anar recollint i interpretant en vistes de la imatge de conjunt. Me n'han semblat bons exemples la dissociació cognitiva, quasi distòpica, que es planteja per a la protagonista de "Mimetisme", les tragèdies insondables i quotidianes que ens exposen "Temptació" i "Perspectiva", i la forma com es despleguen les petites connexions entre els tres relats que comparteixen personatges: "La vall del Mulde", "Pla B" i "La vall del Mulde II", que es llegeixen quasi com si fossin una novel·la en petit. La vall del Mulde em sembla una bona recomanació, especialment si us agraden els relats curts, tot i que en conjunt el recull m'ha semblat desigual.
Continguts: El volum recull onze relats ambientats al voltant de la vall del riu Mulde, a l'Alemanya oriental, una zona de terrenys inundables especialment castigada per la crisi econòmica i la desfeta social després de la reunificació de les dues Alemanyes. "La vall del Mulde" ens presenta una família marcada per un secret de l'era soviètica. "Mimetisme" retrata l'odi i la discriminació que els ciutadans orientals pateixen per part dels occidentals després de la unificació. "Pla B" retrata les vicissituds de dues antigues companyes d'institut que s'inicien en la prostitució per guanyar diners ràpidament. "Temptació" gira al voltant d'un dilema moral que se li presenta a la protagonista, una aturada de llarga durada que treballa de forma irregular fent la neteja del pis d'una antiga companya d'universitat. "Dia d'estiu" narra la desesperació d'un fuster alcohòlic que es veu aclaparat pels deutes. "Tornada a casa" ens narra la tornada a casa, després de sortir de la presó, d'un jove condemnat per un crim molt violent que va cometre quan era adolescent, i ens detalla les circumstàncies que hi van portar. "Sarabanda en re menor" ens narra la història d'un músic de l'Alemanya oriental que, en el moment que s'obren les fronteres, emprèn un viatge a occident per trobar la seva germana, a qui no ha vist de fa vint-i-vuit anys. "Llibertat" és la història d'un avortament que acaba trencant una parella. "Perspectiva" narra les vicissituds d'una mare separada que és acusada injustament de maltractament. "El recollidor de cigarrets" és un retrat molt breu de la vida d'un sense-llar que no ha aconseguit adaptar-se a l'Alemanya reunificada. "La vall del Mulde II" reprèn els personatges del conte inicial i de "Pla B" i ens presenta la conclusió de les seves vicissituds.
M'agrada: M'han agradat especialment "Temptació", "Sarabanda en re menor" i el tríptic format per "La vall del Mulde", "Pla B" i "La vall del Mulde II".
No m'agrada: Alguns dels altres relats no m'han acabat de convèncer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada