A l'est de l'Edèn (#597)

El Salinas era un riu a temps parcial. A l'estiu el sol el soterrava. No era un riu gaire maco, però era l'únic que teníem així que en presumíem - que perillós que era en un hivern humit i que sec que era en un estiu sec. Pots presumir de qualsevol cosa si és l'únic que tens. Potser com menys tens, més necessitat tens de presumir-ne. 

Aquesta novel·la de l'autor estatunidenc John Steinbeck (1902-1968) es va publicar l'any 1952, i Steinbeck la considerava un punt culminant de la seva carrera. És cert que és una novel·la impressionant, molt extensa i molt colpidora en els seus moments de més impacte, però també té els seus alts i baixos, i al final m'ha deixat amb impressions barrejades. L'argument s'estén des de la dècada de 1870, amb les últimes fases de la gran expansió dels Estats Units cap a l'oest després de la guerra civil, fins a la seva conclusió durant la primera guerra mundial, i ens ofereix una saga familiar de tres generacions a la vall del Salinas, a Califòrnia, dibuixada a través de grans arquetips extrets del relat bíblic del llibre del Gènesi. Mentre que els membres de la família Trask responen a uns caràcters sobredimensionats, de vegades aclaparats pel seu valor simbòlic dins del relat, com ells mateixos discuteixen obertament en determinats passatges de la novel·la, la família Hamilton, amb els noms reals inclosos, és un retrat fidedigne i un homenatge directe a la família materna de l'autor. Pel que fa als Hamilton, els conflictes que han d'afrontar són molt més realistes i d'estar per casa que els dels Trask, però precisament per això de vegades poden arribar a ser els més colpidors de la novel·la sencera. 

Tanmateix, l'argument principal de la trama, i on el relat s'entretindrà més, és amb la història familiar dels Trask: de fet, la novel·la té dues meitats ben diferenciades per a dues generacions de germans que es veuran encarregats d'encarnar el mite de la rivalitat entre Caín i Abel. D'una banda, Adam i Charles Trask són els fills de Cyrus, veterà de la guerra civil, que esdevé un patriarca dur i despietat en les seves decisions respecte dels seus fills. El ressentiment i la gelosia de Charles envers el seu germà desencadenarà una sèrie de circumstàncies que els portaran per camins vitals molt diferents. Mentre que en Charles exerceix la violència contra el seu germà i queda marcat, l'Adam emprendrà un viatge a l'oest per tal de fundar un nou paradís a la terra prop del riu Salinas a Califòrnia. Els dos fills d'Adam, els bessons Cal i Aron, es veuran enfrontats de la mateixa manera per l'amor d'un pare de sentiments inescrutables, tot i que en aquest cas hi ha un terrible secret familiar que s'interposarà entre tots ells. 

D'entrada, un dels punts més forts de la novel·la és que els dos nivells de lectura, el literal i el simbòlic, queden tan ben travats l'un amb l'altre que es fan impossibles de destriar. De bones a primeres, trobem la crítica de Steinbeck cap a la narrativa triomfalista sobre l'expansió estatunidenca i els mites sobre la construcció del país: l'autor assenyala acuradament la brutalitat del genocidi dels natius americans amb l'objectiu per part dels blancs d'obtenir la propietat i el domini de la terra, i també la presència dels treballadors xinesos a l'estat de Califòrnia, que van rebre un tractament brutal durant la construcció del ferrocarril i després van quedar marcats com a ciutadans de segona pel racisme de la població blanca. El mateix passa amb les dones, a un altre nivell: especialment a la primera part de la narració s'accentua com són tractades només com a cossos, receptacles necessaris per perpetuar les nissagues familiars i cuidar la casa, però sense capacitat real per prendre decisions per elles mateixes. En aquest sentit, queda molt clar des del principi com els protagonistes són part d'aquesta empresa de domini i expansió capitalista: tot sovint l'origen dels seus diners és una font de conflicte i una taca que han de provar d'amagar o ignorar. Al nivell psicològic, també és un relat de com es construeixen les masculinitats dins d'aquest esquema mental: en un món en què el germà considerat més feble o femení rep l'afecte patern perquè el necessita més, mentre que el germà més actiu o masculí ha de lluitar per aconseguir-lo i provar la seva vàlua dins del sistema. 

Steinbeck retrata, així doncs, els mites del naixement de l'Amèrica blanca, sempre a costa d'eliminar del mapa les altres identitats i bandejar-les del relat oficial. És en aquest context que s'entén l'accent en el mite del Gènesi com a fundació d'un món nou: els Estats Units neixen amb la determinació retòrica de construir un nou paradís a la terra, però queden marcats ben bé des del principi pel pecat original de la violència exercida per tal d'aconseguir el domini sobre el territori. Sempre hi ha un mal exercit sobre els altres a l'arrel d'aquesta nova realitat política, i el contrast entre els germans bons/estimats (Adam i Aron) i dolents/marcats (Charles i Cal) sempre té a veure amb la forma com accepten el coneixement sobre aquestes parts més fosques del seu propi món. Mentre que l'Adam decideix confiar cegament en el judici del seu pare a l'hora de fer la fortuna, en Charles és perfectament conscient que una quantitat tan gran de diners no es pot acumular de forma honrada; de la mateixa manera que l'Aron decideix acceptar cegament la versió oficial sobre la mort de la seva mare, mentre que en Cal adopta una visió molt més realista sobre aquest relat perquè en comença a veure les inconsistències. El pecat original, per tant, distancia aquestes dues maneres de veure el món - una que accepta el relat oficial com a dogma de fe i es queda a viure còmodament al paradís de la infància, i una altra que qüestiona l'origen d'aquest mite i pretén accedir a un coneixement més profund sobre la realitat, però al preu de perdre la innocència per sempre i quedar expulsat de l'Edèn. 

Els personatges femenins també són part del mite originari. L'Adam Trask introdueix al seu Edèn somiat un personatge que ell creu que és una Eva però que en realitat és un monstre o una serp disfressada de dona. La Cathy Ames és un dels personatges més pertorbadors del relat sencer i, en la forma com és presentada als lectors al principi de la narració, m'ha recordat quelcom de la reptiliana Elinor Dammert de la saga Blackwater. La narració ens presenta la Cathy com a incapaç de sentir empatia ni d'arribar a entendre els sentiments de les persones que l'envolten, que acaben esdevenint eines per als seus propòsits egoistes. El seu personatge ens condueix possiblement als moments més foscos de la narració sencera, però la seva caracterització acaba fent-se un pèl massa esquemàtica psicològicament, com passa també amb els personatges de l'Adam i l'Aron. A l'altre cantó de l'espectre hi trobem l'Abra, destinada a repoblar el paradís al costat de l'Aron, però que renunciarà lliurement al somni de puresa i benaurança que se li proposa per acabar escollint la complexitat de la vida real. 

Així és com el desenllaç del conflicte familiar m'ha deixat amb un sentiment molt fort d'ambivalència: Steinbeck assenyala la maldat implícita en la construcció del paradís americà, però l'acaba reforçant igualment en la construcció d'una terra promesa per a la següent generació, que serà capaç de reconstruir el mite des de zero, i havent obtingut la benedicció paterna. L'acceptació de la maldat en la naturalesa humana per part d'en Cal i l'Abra resulta molt sòlida en termes psicològics, i un autèntic alliberament de tensió per a la trama que s'agraeix al final de la lectura, però d'altra banda en termes polítics esdevé molt més problemàtica: és un reconeixement implícit de la presència d'injustícies i violències en el naixement dels sistemes polítics, però sembla abonar la tesi que, si es deixa passar prou temps, aquests crims del passat prescriuran per si mateixos i no mereixeran ni un reconeixement ni una compensació explícits. Pel camí, trobem les disquisicions filosòfiques i l'exegesi bíblica dels personatges, especialment en Lee, el servent xinès que se suposa que encarna la veu de la saviesa ancestral dins la narració, i que es fa un personatge particularment estimable, però que roman estranyament impassible davant la seva pròpia condició de servitud i el racisme casual amb què el tracta quasi tothom al seu voltant. 

A l'est de l'Edèn és un dels grans clàssics de la narrativa estatunidenca, i una d'aquelles novel·les del segle vint que han estat fermes candidates a aquest equívoc honor de "la gran novel·la americana". M'ha agradat molt llegir-la perquè en tota la seva complexitat ofereix moments de gran bellesa i mostra la gran habilitat de l'autor per construir personatges atractius i fer-los avançar a través dels seus conflictes amb el món. També mostra un domini molt ferm de la trama, que els mateixos personatges discuteixen en un toc metatextual que, tot i així, no arriba a interferir del tot en la lectura de la novel·la com a ficció. Si he d'entrar en el tema dels Nobels, com ja comença a ser costum al blog, considero que Steinbeck és un Nobel inqüestionable. Ara bé, també és cert que m'ha deixat amb impressions contradictòries i que en aquest sentit la novel·la no m'ha semblat del tot rodona. És una recomanació, sens dubte, perquè em penso que el debat admet diversos punts de vista i la interpretació del text no és unívoca ni definitiva. M'ha deixat, també, amb força ganes de rellegir El raïm de la ira, per veure quines de les meves impressions primerenques sobreviuen a la lectura. 

Sinopsi: La trama arrenca amb l'establiment dels Hamilton i els Trask a la vall del Salinas, a l'estat de Califòrnia durant els anys posteriors a la guerra civil americana. A través de diverses generacions d'ambdues famílies, s'anirà desplegant la construcció de les fortunes locals. Els membres de la família Trask es veuen caracteritzats per les fortes rivalitats entre germans: tant els germans Adam i Charles com, posteriorment, els bessons Aron i Caleb, a la següent generació, es veuran destinats a reinterpretar el mite de Caín i Abel en els seus propis termes, i decidir què significa per a ells el concepte de paradís. 

M'agrada: M'han agradat molt determinats moments de la trama, alguns possiblement força anecdòtics. Steinbeck troba la forma de sorprendre especialment quan llegeixes amb la guàrdia baixa: en aquest sentit, algunes de les converses entre els personatges són especialment brillants en la seva originalitat. 

No m'agrada: La lectura m'ha deixat una mica esgotada en la seva irregularitat. Entre els canvis de ritme, els episodis secundaris intercalats, i un excés de personatges i trames secundàries en determinats moments, n'he tret una impressió força ambivalent.