"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

2 de juny de 2010

Recordatori

Avui no és cap efemèride en especial, però en vistes que l'estat d'Israel ha seguit transitant aquests últims dies (més encara, hauríem de dir) els camins de la Barbàrie, tal com ho faria algú que no ha après res de tantes classes d'història i de tants exercicis de memòria, he arribat a la conclusió que quan es tracta de l'Holocaust qualsevol dia és bo per a recordar... La meva germana em va passar aquesta vinyeta (gràcies, Esther) i a mi em va semblar molt bona, com feta des del cor. Espero que us agradi tant com a mi.





-Miri, li he de dir, senyor... Quin tatuatge més avorrit que porta al braç. Sols una sèrie de números. -Bé, tenia com la teva edat quan me'l van fer, i me l'he deixat com a recordatori. -Oh, un recordatori de temps millors? -No, d'un temps en què el món es va tornar boig. "Imagina que et trobes en un país on els teus conciutadans van seguir la veu d'extremistes polítics a qui no agradava la teva religió. Imagina que t'ho prenen tot, envien la teva família sencera a un camp de concentració per a treballar com a esclaus, i aleshores són sistemàticament assassinats. En aquest lloc, fins i tot et treuen el teu nom i te'l canvien per un número tatuat al braç. Se'n va dir L'Holocaust, quan milions de persones van morir tan sols a causa de la seva fe..." -Així que se'l va deixar per recordar-se dels perills de l'extremisme polític? -No, amor. Per recordar-te'ls a tu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons