Mai no sabem el que passarà, oi que no? La vida ens porta constantment d'un cantó a l'altre. Aquesta és l'aventura. No saber on acabaràs o com t'aniran les coses. És un misteri, i si diem el contrari, no fem altra cosa que enganyar-nos.
Aquesta primera novel·la de l'autora nord-americana Eowyn Ivey es va publicar el 2012, i va esdevenir més aviat un èxit del boca a orella que no pas un fenomen editorial. Existeix traducció al castellà però no al català. En la línia dels relats clàssics de Jack London, és una novel·la sobre els pioners d'Alaska, és a dir, gent que sobreviu enmig d'un entorn natural inhòspit llaurant la terra pràcticament amb les mans, i provant de sobreviure contra l'amenaça constant de les feres i dels elements.
Tanmateix, si London acostumava a crear una narrativa triomfalista sobre aquesta aventura, el relat que ens ocupa aquí és una mica més ambigu: no queda gaire clar què és el que perden o guanyen els protagonistes, i molt sovint els seus neguits i les seves preocupacions diàries esdevenen molt més vívides que la simple admiració per l'empresa de dominar un territori hostil. Així doncs, l'aposta pel realisme màgic és una bona decisió, ja que l'experiència directa de la natura ve mediatitzada per la subjectivitat dels protagonistes, i això crea una tensió en el relat que ens fa preguntar què és real i què són imaginacions seves en cada cas. Tot i que cap a la tercera part de la novel·la les ambigüitats comencen a dissipar-se, és cert que el misteri altament poètic i subjectiu de la proposta és un dels seus punts més forts.
L'argument recrea un conte tradicional rus, però n'agafa només les principals línies argumentals per desenvolupar-lo en forma de novel·la realista: a principis dels anys 20 a les muntanyes d'Alaska, un matrimoni madur, Jack i Mabel, sobreviuen com poden fent de pagesos a la granja que van adquirir. La seva decisió de deixar el món civilitzat per endinsar-se en un món nou es va justificant poc a poc a través dels records del temps passat: la seva gran recança és no haver pogut tenir fills. Aquest conflicte principal és una càrrega emocional per a tots dos, que desgasta la seva relació al nivell personal, i a la vegada es converteix en una amenaça tangible i real respecte a la seva supervivència. En una economia de subsistència, l'empresa en si mateixa no té gaire sentit si no hi ha una generació posterior que pugui donar continuïtat a la feina feta. Tanmateix, gràcies a la col·laboració dels seus veïns, aconsegueixen tirar endavant. Una nit de nevada, construeixen un ninot de neu en forma de nena, representant la filla que els hauria agradat tenir. Al dia següent comencen a percebre vestigis d'una nena que viu als boscos, i que podria ser el ninot que ha cobrat vida, però que també podria ser un somni o una al·lucinació.
A partir d'aquest moment, el binomi entre civilització i natura va creant una tensió creixent a mesura que s'acostumen a la filla de neu i arriben a conèixer-la millor. De la mateixa forma, la novel·la va explorant poc a poc els rols de gènere, ja que la relació entre Jack i Mabel va adquirint nous matisos en funció de les tasques que van desenvolupant a la granja. Només amb les línies argumentals, la sinopsi fa pensar en tòpics de telefilm de cap de setmana i en un desenvolupament sentimental de la idea de la paternitat i la família. Tanmateix, la novel·la treballa constantment per desenvolupar personatges complexos i tractar els seus temes de forma profunda i, tot i que pot caure en algun tòpic que altre en determinats moments, és cert que és una lectura molt agraïda, que té una coherència interna molt ben construïda, i que esdevé una proposta del tot recomanable.
Sinopsi: Enmig de l'entorn inhòspit de les muntanyes d'Alaska a principis dels anys 20, Jack i Mabel, un matrimoni de certa edat, proven de sobreviure a l'arribada de l'hivern i a les seves pròpies ferides emocionals causades per la incapacitat de tenir fills. Una nit de nevada fan un ninot de neu a l'exterior de casa seva que, inesperadament, sembla cobrar vida al dia següent.
M'agrada: El recurs al realisme màgic i a l'ambigüitat narrativa per tal d'explicar una història realista. En aquest sentit, el relat avança en part gràcies a aquesta tensió. La construcció dels personatges està molt ben feta i l'estil i el llenguatge estan molt ben cuidats. El plantejament de portar un conte de fades a la realitat i fer-ne una història creïble i realista és força original.
No m'agrada: Té moments en què la narració fa aigües perquè prova de donar mastegats els símbols i les imatges, i l'efecte és una mica forçat en determinats moments de la trama. Potser la tercera part, que prova de dissipar el recurs a la fantasia i la màgia, desinfla una mica respecte a les altres dues parts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada